Per començar m’agradaria poder diferenciar breument les conductes violentes de les agressives, ja que molts cops tendim a posar les dues al mateix sac. Una conducta violenta implica algun tipus de violència física o emocional; en canvi una conducta agressiva és la expressió d’una o varies emocions com la ràbia, el plaer, la por o el dolor; seria interesant saber quina és la emoció de base de la conducta del nostre fill/a per a poder entendre’l i connectar amb ell/a. El primer pas per contenir i ajudar a regular una conducta violenta és la connexió emocional entre pares i fills.
L’agressivitat no sempre acaba amb reaccions violentes, la violència apareix quan l’agressivitat està fora de control, aquest punt és molt important per evitar arribar-hi. Davant l’agressivitat d’una persona les dues respostes més comuns que se sol tenir són la de fugida o defensa. Totes dues reaccions són contraindicades per ajudar a controlar l’agressió del fill/a.
La primera resposta, la fugida que es pot expressar de moltes formes per part dels pares com per exemple: cedir, callar, complaure, etc. El missatge que està rebent i que li estàs donant al teu fill/a és : “tu em pots controlar emocionalment i estàs per damunt meu en la relació”, “et tinc por a tu o a les teves reaccions”, “ no puc amb tu” etc.
La segona reacció, la defensa o lluita pot desencadenar el que s’anomena l’escalada del conflicte: baralles, insults, crits, cops, etc augmentant la intensitat de les conductes per les dues parts fins arribar al pic màxim on pot convertir-se una conducta agressiva amb una conducta violenta, fora de control del adolescent i/o del pare o mare.
Per tant, els que us recomano és que eviteu la escalada del conflicte, eviteu que una expressió emocional s’acabi convertint en una conducta violenta. Poseu paraules a les seves emocions i per altra banda, seria molt interessant fer l’exercici de poder connectar amb aquelles emocions que us desperta el vostre fill/a per a poder contenir-les i després ajudar-lo a contenir-les a ell/a. Nosaltres som el seu mirall, els hi hem de donar models de com gestionar les emocions i entendre que un adolescent encara està en una etapa de creixement i de maduresa cerebral, en aquesta edat juguen un paper clau les funcions executives.
Si observeu que el vostre fill/a té dificultats per gestionar i contenir les emocions,us recomano que acudiu a un psicòleg/a. Us podem ajudar a donar eines i tècniques pel seu present i futur.
Judit Querol i Torres
Psicòloga Infantojuvenil
Centre Equilibrium Cosment Lleida
Llibre recomanat: Cuando el amor no basta. Consejos eficaces para resolver los problemas entre padres e hijos adolescentes. Andrea Fiorenza. Editorial Planet.
