Ser mare…

Quants tòpics, mites, creences, idees preconcebudes i apreses hi ha darrera d’aquesta paraula! Ser mare al s.XXI és una tasca ben complexa!
 
Segurament la tasca més complexa de totes… perquè ni els fills/es neixen amb el manual d’instruccions sota el braç ni les mares tenim uns models vàlids a dia d’avui. I si afegim a aquest algoritme la pressió social que estem rebent les dones…”has de ser una dona lliure, independent, triomfadora, exitosa, guapa, ben cuidada, sexy, elegant i no sé quantes coses més …” tot això es converteix en dolor enlloc de la felicitat esperada pel simple fet de ser mare. No voldria caure en l’error de només mostrar la cara menys agradable de la meravella més gran que una pot sentir al mateix moment de ser mare, l’instint de procrear, cuidar, nodrir i estimar de forma incondicional ho portem a la nostra motxilla femenina i que generació darrera generació s’ha anat alimentant. L’amor cap a un fill/a és un amor indescriptible, un amor que cura qualsevol dolor.
 
Ser mare als nostres dies es fa costa amunt en molts moments: no cal que ens autoenganyem! Un petit exemple l’hem viscut durant el confinament i la “compatibilitat” amb el teletreball; quantes mares comparteixen amb mi el sentiment de no ser prou i no arribar a tot; quanta pressió que ens autoimposem per ser unes mares que només existeixen a la ficció!
 
Hem d’acceptar com el rol de mare està canviant, perquè les necessitats també ho estan fent, moltes de nosaltres vivim de models apresos de la nostra infància o cultura. Els avis ja no viuen amb els nets, les àvies no poden acompanyar a les mares perquè moltes d’aquestes treballen o viuen a kms, moltes famílies no ens podem permetre que només treballi un dels dos progenitors, moltes no volen renunciar a la seva carrera professional i per això no són pitjors mares.
 
Avui mares us convido a poder reflexionar en tot allò que acompanya als vostres sentiments com a mares, que en prengueu consciència i us repetiu: “estic fent tot allò que ser i puc a cada moment! Sóc la millor mare que puc ser!”
𝗝𝘂𝗱𝗶𝘁 𝗤𝘂𝗲𝗿𝗼𝗹 (@juditque_rol)